27 abr. 2012

"L'home no viu solament la seva vida personal com a ésser individual, sinó, conscientment o inconscientment, també la seva època contemporània. Si contempla les fonts generals i impersonals de la seva existència com un fet absolut i evident i ni de bon tros no se li acut cap crítica, com realment al bon Hans Castorp, llavors és molt possible que senti el seu benestar moral vagament perjudicat per les mancances existencials. L'individu pot tenir present tota mena d'objectius, propòsits, esperances i perspectives, d'on treu l'impuls per esforçar-se i ser més actiu; però quan allò impersonal que l'envolta, quan la pròpia època, amb tota la vivesa externa, en el fons està mancada d'expectatives, quan es revela tàcitament desesperançada, desconcertant i inútil i oposa un silenci buit a la pregunta consicent o inconscient, però d'alguna manera plantejada, sobre el darrer sentit absolut, més enllà del personal, de tots els esforços i activitats, llavors -i justament en el cas de les persones més íntegres- tot això té gairebé per força un cert efecte paralitzant que, abans d'arribar a l'estat anímic i moral, és capaç d'estendre's per la part física i orgànica de l'inidividu. Per estar d'humor per fer un esforç important que superi la mida normal, sense que l'època sàpiga donar cap resposta satisfactòria a la pregunta ¿per què?, per això cal tenir o bé una solitud i espontaneïtat moral que és rara i de naturalesa heroica, o una vitalitat molt sòlida. Com que Hans Castorp no tenia ni l'una cosa ni l'altra, devia ser tanmateix un mediocre, doncs, però val a dir que en un sentit molt respectable"

- Thomas Mann, La Muntanya Màgica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario