El mundo entero se me echará encima algún día con algún pretexto ridículo; sé que en cualquier momento pueden arrastrarme a una mazmorra con aire acondicionado y dejarme allí, bajo luces fluorescentes y un techo con aislamiento acústico, para que pague el precio por burlador de todo lo que atesoran en sus corazoncitos de látex.

— La conjura de los necios,

Ignatius P. Rilley.

"L'home no viu solament la seva vida personal com a ésser individual, sinó, conscientment o inconscientment, també la seva època contemporània. Si contempla les fonts generals i impersonals de la seva existència com un fet absolut i evident i ni de bon tros no se li acut cap crítica, com realment al bon Hans Castorp, llavors és molt possible que senti el seu benestar moral vagament perjudicat per les mancances existencials. L'individu pot tenir present tota mena d'objectius, propòsits, esperances i perspectives, d'on treu l'impuls per esforçar-se i ser més actiu; però quan allò impersonal que l'envolta, quan la pròpia època, amb tota la vivesa externa, en el fons està mancada d'expectatives, quan es revela tàcitament desesperançada, desconcertant i inútil i oposa un silenci buit a la pregunta consicent o inconscient, però d'alguna manera plantejada, sobre el darrer sentit absolut, més enllà del personal, de tots els esforços i activitats, llavors -i justament en el cas de les persones més íntegres- tot això té gairebé per força un cert efecte paralitzant que, abans d'arribar a l'estat anímic i moral, és capaç d'estendre's per la part física i orgànica de l'inidividu. Per estar d'humor per fer un esforç important que superi la mida normal, sense que l'època sàpiga donar cap resposta satisfactòria a la pregunta ¿per què?, per això cal tenir o bé una solitud i espontaneïtat moral que és rara i de naturalesa heroica, o una vitalitat molt sòlida. Com que Hans Castorp no tenia ni l'una cosa ni l'altra, devia ser tanmateix un mediocre, doncs, però val a dir que en un sentit molt respectable"

- Thomas Mann, La Muntanya Màgica.

Esta noche voy a abrazar la almohada,

y quizás (quizás) pueda colarme en tus sueños un ratito.

Sólo alguien que ha realizado un Erasmus, aunque sea de tres meses, puede entenderme.

Sólo alguien que ha realizado un Erasmus, sabe que aquello le toca y le cambia la vida.

Sólo aquel, sabe que siempre será un bonito recuerdo en su mente.

y cada vez que vea las fotos deseará ferozmente, dar lo que sea

para volver a estar allí, con su gente.

Aquello que para la oruga es el fin del mundo, para el resto del mundo se llama mariposa.

— Lao-Tsé

Creo que lo mágico llega de formas inesperadas. Predicción, destino, suerte. Da lo mismo. Las personas llegan así, en incalculables días, poniendo una gotita de cura en el vaso que se derrama limpiando todos los desastres del corazón.

— Nicté Toxqui

Me encantaría pasar una tarde entera en el aeropuerto. Hablando de nuestras cosas, de nosotros, de como pasa y ha pasado el tiempo. Ver los aviones ir y venir. Sin prisas. Contigo.

"Yo te voy a querer siempre, y si se acaba la gasolina… me muero."

Cuando entre las cosas y nosotros, entre el tiempo y nosotros, entre los deseos y los sueños y nosotros no hay ya ningún tipo de relación. La realidad no tiene más sentido que esos barcos en el embarcadero en Invierno.

y tras la muerte no hay palomas que se elevan al cielo, sino piedras que se hunden rápidamente en el mar.

vosotros.